CAPACITISME

Per entendre el Capacitisme cal entendre i interioritzar algunes accepcions relacionades amb la forma en la que aquest conviu en la societat i com les seves microagressions formen aquest sistema de menyspreu i d’opressió cap a les persones en diversitat funcional.

Que és? Sistema d’opressió en base a la capacitat, que assumeix actituds i comportaments discriminatoris de qui, dins de la norma, ocupa una posició privilegiada. És a dir el recull d’aquelles agressions, en forma d’expressions, gestos, comportaments, polítiques públiques, etc que causen un greuge cap a les persones en diversitat funcional per raó de la diversitat.

  • La visió de la societat capacitista considera que les persones “capacitades” són la norma i les persones amb diversitat funcional o ens adaptem a la norma o quedem excloses del sistema.

Què són les microagressions? Conductes verbals o de comportament breus que comuniquen menyspreu o insulten a algú per ser membre d’un grup social. ( Pierce et al., 1978, p.66)

  • Les microagressions capacitistes poden suposar una renúncia a objectius tant de la persona com del grup al que es dirigeixen. Comporten conseqüències perdurables. (Wells, 2013; Sue et al. 2008)
  • Aquestes comparteixen dos aspectes que incrementen el seu efecte, la ressonància (relacionat amb els estereotips dels que parteixen les microagressions) i la repetició (relacionat amb la freqüència amb la que constantment es reben els missatges).
  • Dificultat per fer-les front, al ser actes incorporats en les interaccions diàries en la majoria d’ocasions difícil d’identificar per als que les reben per la seva ambigüitat o subtilesa, per lo que la resposta no sempre és possible, ajustada o adequada. Poden desenvolupar-se per persones de l’entorn pròxim, desconeguts o inclús per professionals dels serveis especialitzats. (Kattari et al., 2018; Nadal i et al., 2014)

Els autors Keller y Galgay (2021), identifiquen diferents particularitats en quant a les microagressions capacitistes es refereix, proposant l’agrupació en 8 dominis que detallem a continuació:

AGRESSIONS CAPACITISTES

1. Negació d’identitat: Ja sigue personal, que suposa la invisibilitat o rebuig de qualsevol experiència o identitat d’una persona diferent a la diversitat, o de negació de la experiència de la diversitat:

  • Donar a entendre que es coneix la solució;
  • Negar la diversitat mateixa.

2. Negació de privacitat: Té lloc quan es demanda informació sobre la situació de diversitat funcional de manera explícita o subtil, obviant les regles socials i la pròpia ubicació en un rang de confiança necessària que permet una comunicació lliure.

3. Condescendència o infantilització: Tracte com a eterns menors a persones de diferents edats i diverses necessitats de suport vinculades a qualsevol diversitat, fent, explicant o decidint per elles davant qualsevol situació, també mostra admiració davant la seva autonomia.

4. Ciutadania de segona classe: Té lloc quan es qüestionen els suports orientats a la consecució de la igualtat d’oportunitats com a irracionals, injustificats o molestos.

  • Evitació: ignorant la presència de la persona amb diversitat funcional per a no interactuar amb ella.
  • Càrrega: les adaptacions o les mesures de discriminació positiva s’estimen costoses (temps, esforç o recursos).
  • D’entorn: diferenciant espais.

5. Indefensió: Es basa en l’enteniment de que qualsevol persona amb diversitat funcional necessita ajuda en pràcticament qualsevol situació.

6. Guany secundari: Amaga un rerefons en la interacció amb una persona amb diversitat funcional, bé per a aconseguir un reconeixement social o per a sentir-se millor en un mateix.

7. Efecte d’extensió o propagació: La presència d’una diversitat funcional pressuposa una correlació amb altres àrees funcionals, ja siga com a virtut o desavantatge.

8. Desexualització: S’entén a les persones amb diversitat funcional com a éssers asexuals, negant-los la possibilitat de ser subjectes de desig o de desenvolupar cap activitat sexual.

A més d’aquests 8 dominis, es proposen 2  microagressions més encara que amb menys desenvolupament o arrelament social.

  • L’erotització, que suposa la hipersexualitat a una persona basantse únicament en la seva diversitat.
  • La intervenció espiritual, que recull la experiència de persones que preguen a la religió i als deus, motivades per la presència de altres amb diversitat. Cossificant als subjectes en base a creences i voluntats religioses.

IDENTIFICA'L NO SIGUES CÒMPLICE

Des de la Oficina de la Vida Independent de Castelló, presentem amb motiu del Dia Internacional dels Drets Humans, (10 de Desembre) la Campanya, “Al capacitisme, identifica’l, no sigues còmplice” .

Amb l’objectiu de donar a conèixer què és el capacitisme i en quines accions s’exemplifica i es dona en la vida diaria de les persones en diversitat funcional, hem creat aquesta campanya que consta de tres vídeos curts, on cadascun exemplifica una agressió capacitista.

  • Producció: OVI – Oficina de Vida Independent
  • Coordinació i guió: Teatre de Caixó 
  • Enregistrament audiovisual i edició: Artèria Cultural – Juanjo Clausell
  • Enregistrament sonor: BSO Producciones
  • Intèrprets: Jesús Mauricio, Amaia Borga, Juan Duarte, Cesca Salazar, Diana Bernal, Eva Fernández, Marta Vicent, Román Cebrián, Juan de la Ribera, Marc Escrig, Joan Asensi Veu: Cesca Salazar
  • Col·laboració: Associació-Fundació Ateneu Castelló
Desplaça cap amunt