CAPACITISME
Per entendre el Capacitisme cal entendre i interioritzar algunes accepcions relacionades amb la forma en la que aquest conviu en la societat i com les seves microagressions formen aquest sistema de menyspreu i d’opressió cap a les persones en diversitat funcional.
Que és? Sistema d’opressió en base a la capacitat, que assumeix actituds i comportaments discriminatoris de qui, dins de la norma, ocupa una posició privilegiada. És a dir el recull d’aquelles agressions, en forma d’expressions, gestos, comportaments, polítiques públiques, etc que causen un greuge cap a les persones en diversitat funcional per raó de la diversitat.
- La visió de la societat capacitista considera que les persones “capacitades” són la norma i les persones amb diversitat funcional o ens adaptem a la norma o quedem excloses del sistema.
Què són les microagressions? Conductes verbals o de comportament breus que comuniquen menyspreu o insulten a algú per ser membre d’un grup social. ( Pierce et al., 1978, p.66)
- Les microagressions capacitistes poden suposar una renúncia a objectius tant de la persona com del grup al que es dirigeixen. Comporten conseqüències perdurables. (Wells, 2013; Sue et al. 2008)
- Aquestes comparteixen dos aspectes que incrementen el seu efecte, la ressonància (relacionat amb els estereotips dels que parteixen les microagressions) i la repetició (relacionat amb la freqüència amb la que constantment es reben els missatges).
- Dificultat per fer-les front, al ser actes incorporats en les interaccions diàries en la majoria d’ocasions difícil d’identificar per als que les reben per la seva ambigüitat o subtilesa, per lo que la resposta no sempre és possible, ajustada o adequada. Poden desenvolupar-se per persones de l’entorn pròxim, desconeguts o inclús per professionals dels serveis especialitzats. (Kattari et al., 2018; Nadal i et al., 2014)
Els autors Keller y Galgay (2021), identifiquen diferents particularitats en quant a les microagressions capacitistes es refereix, proposant l’agrupació en 8 dominis que detallem a continuació:
AGRESSIONS CAPACITISTES
1. Negació d’identitat: Ja sigue personal, que suposa la invisibilitat o rebuig de qualsevol experiència o identitat d’una persona diferent a la diversitat, o de negació de la experiència de la diversitat:
- Donar a entendre que es coneix la solució;
- Negar la diversitat mateixa.
2. Negació de privacitat: Té lloc quan es demanda informació sobre la situació de diversitat funcional de manera explícita o subtil, obviant les regles socials i la pròpia ubicació en un rang de confiança necessària que permet una comunicació lliure.
3. Condescendència o infantilització: Tracte com a eterns menors a persones de diferents edats i diverses necessitats de suport vinculades a qualsevol diversitat, fent, explicant o decidint per elles davant qualsevol situació, també mostra admiració davant la seva autonomia.
4. Ciutadania de segona classe: Té lloc quan es qüestionen els suports orientats a la consecució de la igualtat d’oportunitats com a irracionals, injustificats o molestos.
- Evitació: ignorant la presència de la persona amb diversitat funcional per a no interactuar amb ella.
- Càrrega: les adaptacions o les mesures de discriminació positiva s’estimen costoses (temps, esforç o recursos).
- D’entorn: diferenciant espais.
5. Indefensió: Es basa en l’enteniment de que qualsevol persona amb diversitat funcional necessita ajuda en pràcticament qualsevol situació.
6. Guany secundari: Amaga un rerefons en la interacció amb una persona amb diversitat funcional, bé per a aconseguir un reconeixement social o per a sentir-se millor en un mateix.
7. Efecte d’extensió o propagació: La presència d’una diversitat funcional pressuposa una correlació amb altres àrees funcionals, ja siga com a virtut o desavantatge.
8. Desexualització: S’entén a les persones amb diversitat funcional com a éssers asexuals, negant-los la possibilitat de ser subjectes de desig o de desenvolupar cap activitat sexual.
A més d’aquests 8 dominis, es proposen 2 microagressions més encara que amb menys desenvolupament o arrelament social.
- L’erotització, que suposa la hipersexualitat a una persona basantse únicament en la seva diversitat.
- La intervenció espiritual, que recull la experiència de persones que preguen a la religió i als deus, motivades per la presència de altres amb diversitat. Cossificant als subjectes en base a creences i voluntats religioses.