Imatge: un jove acompanyat per un Assistent personal passejant pel carrer.
Des de l’OVI Castelló aprofitem per a abordar la recent resolució per la qual s’aproven les instruccions per a la participació del personal extern i dels agents comunitaris en els centres docents de titularitat de la Generalitat Valenciana (consulta-la). Es tracta d’una resolució que afecta l’Assistència Personal per a les menors d’edat.
En primer lloc ens agradaria recordar que l’Assistent Personal (AP) és un suport humà per a garantir l’autodeterminació de les persones en diversitat funcional i la seua participació en la comunitat, siga quina siga la seua edat.
En primer lloc ens agradaria recordar que l’Assistent Personal (AP) és un suport humà per a garantir l’autodeterminació de les persones en diversitat funcional i la seua participació en la comunitat, siga quina siga la seua edat. En el cas de les persones menors d’edat, l’AP Infantil ha de ser la persona que ajude a desenvolupar la seua vida. Per tant és qui realitza o ajuda a fer les tasques de la vida diària (educació, oci, cultura, etc.) del menor que per la seua situació de diversitat funcional (DF) no pot realitzar per si mateixa, sempre respectant la voluntat i independència del menor i en el seu cas les directrius de la família. Per això cal subratllar que l’AP no manté un rol de terapeuta o educador sobre la persona en diversitat funcional. Es tracta de figures laborals amb finalitats diferents. Per no confondre’ns posem el següent exemple en l’àmbit educatiu: l’AP seria aquella persona que pren les anotacions del menor que per la seua DF no pot prendre; l’AP seguiria sempre les instruccions del menor en la realització d’aquesta tasca.
Considerem oportú fer aquesta explicació perquè la resolució publicada és un nou pas perquè l’Assistent Personal infantil puga entrar a les aules i cal aplaudir la seua bona intenció.
Considerem oportú fer aquesta explicació perquè la resolució publicada és un nou pas perquè l’Assistent Personal infantil puga entrar a les aules i cal aplaudir la seua bona intenció. Però, també trobem que encara falla pel que fa a incorporar la perspectiva que aporta el paradigma de la filosofia vida independent i la Convenció internacional dels drets humans de les persones en discapacitat.
Les activistes del moviment vida independent ja advertíem de la confusió que hi ha amb aquesta figura laboral, sobretot en constatar que la instrucció que regula la figura de l’Assistent Personal a escala autonòmica (consulta la instrucció), així com la recent resolució, emfatitzen la visió de l’Assistència Personal com un suport terapèutic, quan es tracta d’un altre tipus de suport humà, en aquest cas just aquell que va dirigit a fomentar el dret a formar part de la comunitat en totes les seues vessants, per descomptat, també en l’educativa.
