Sembla que Ione Belarra, Ministra de Drets Socials i Agenda 2030 no té clar cap on s’ha d’avançar en el que a drets de les persones amb Diversitat Funcional es refereix.
Com bé s’explica des del Fòrum Vida Independent i Divertad (FVID) en la carta oberta remesa a la Ministra;
L’Avantprojecte de Llei per el qual es modifica la Llei 39/2006, de 14 de desembre, de Promoció de l’Autonomia Personal i Atenció a les persones en situació de Dependència (LEPAD) hauria de tindre com a referència i eix central la Convenció dels Drets de les Persones amb Discapacitat (CDPD) de l’ONU.
No obstant això, en l’Avantprojecte no es fa cap referència a la CDPD, ni en l’exposició, ni en els motius, ni tampoc en els objectius i definicions dels primers articles. Oblidant que l’article 1 de la CDPD exigeix un canvi social del model mèdic-rehabilitador dirigint-lo cap al model Social que promoga, protegisca i assegure el gaudi ple i en condicions d’igualtat de tots els drets humans i llibertats fonamentals per totes les persones amb diversitat funcional, i promoga el respecte de la seua dignitat inherent.
L’Avantprojecte de Llei continua marcant la línia ideològica, ja que es manté molt més pròxim al model mèdic-rehabilitador que al model social, per la qual cosa entra en constants conflictes amb la CDPD. Com es trasllada des del FVID, si es tracta de posar a les persones en el centre de les polítiques, s’ha de desenvolupar la vida independent i l’assistència personal, i per a això cal dotar-los dels recursos necessaris, partides pressupostàries i com no, un marc jurídic per a garantir una vida digna.
Resulta curiós com es pot apreciar que les prestacions no semblen encaminades a desenvolupar l’autonomia ni la vida independent sinó més aviat a la cura de les persones en situació de dependència, sumant-se el model basat en la geriatria al model mèdic-rehabilitador. Al seu torn hi ha una clara falta d’estratègia i de planificació de la desinstitucionalització, posant l’accent de les inversions en institucions de prestació de cures.
En definitiva una gran decepció el no desenvolupar una reforma integral que reconega i garantisca el dret a una vida digna de les persones discriminades per la seua diversitat funcional, no introduint en cap cas les modificacions que ajusten la llei al Tractat Internacional. Un tractat ratificat pel parlament espanyol que va entrar en vigor el maig de 2008, formant part del nostre ordenament jurídic i per tant d’obligat compliment.
I és que al final, no deixa de ser el resultat del despropòsit, al no comptar amb les persones les quals en definitiva són els subjectes últims de dret i destinatàries d’aquesta Llei, tenint en compte la repercussió que suposa per a les nostres pròpies vides.
Increïble que un Ministeri presidit pels quals s’adjudiquen la repercussió del 15M, haja prescindit de consultar amb el FVID, un fòrum que lidera el Moviment de Vida Independent a Espanya des de 2001. Governar per a la gent passa per escoltar la gent a les quals van dirigides les polítiques i no escoltar només els lobbies que formen les multinacionals o els fons voltors socials que a la fi són els que es veuen beneficiats d’aquestes polítiques.
Adjunto enllaç a la carta oberta del Fòrum Vida Independent i Divertad (FVID)
